dijous, 2 d’octubre de 2014

Experiències T X T: Sara Ávila Sillero

Sóc manlleuenca i flamenca. La meva família ve d’Extremadura i Andalusia. M’ha agradat molt conèixer les meves arrels i els costums d’aquelles terres. Als 9 anys el meu pare em va apuntar a les classes  de ball que feien a l'acadèmia que va crear la meva tieta, l'Encarna Sillero Robles. El millor mestre que vaig tenir va ser en Juan Pedro Reche Robles. Vaig formar part d'un grup que es deia "Alegrias del Sur" i aquí va ser on vaig descobrir com podia gaudir del ball clàssic i flamenc i compartir-lo amb altra gent. Sóc una persona molt comunicadora i el ball és un art que em permet transmetre part del que jo sento.

Amb tot això que t’explico  ja deus deduir perquè estic apuntada al Programa Temps X Temps (TXT).


 M’ho imagino! Però explica’ns com i quan vas conèixer TXT
Va ser gràcies a una de les companyes de l'acadèmia, que ja fa temps que participa a TXT. Quan ella em va explicar què donava i què rebia, em va agradar la idea. A finals de maig m'hi vaig apuntar i vaig pensar que jo amb amb altres de les antigues companyes de ball podríem participar conjuntament a TXT. I saps què vaig oferir?


Ensenyar a ballar sevillanes?
Exacte. Volíem ensenyar part del que sabem i ens encanta fer: ballar sevillanes. D’aquesta manera tan senzilla som una miqueta més felices i penso que també posem el nostre granet de sorra perquè uns altres també ho puguin ser.

Entre tu i TXT vàreu aconseguir fer un grup que els interessés fer unes classes inicials de sevillanes, oi?
Sí. Vénen 6 nens i nenes de 7 a 14 anys i unes 8 persones adultes, la més gran de les quals ronda la seixantena. Com ja he dit, algunes són familiars i antigues companyes de ball, que m’ajuden a ensenyar-ne als més joves i a la gent que no en sap.

És difícil saber ballar sevillanes?
No és fácil, però és posar-s'hi. La sevillana és el gènere de ball més popularitzat a Andalusia i conegut arreu del món. Se solen ballar en parella i s'estructura en 4 parts. Cada una d’elles té coreografies de passos bàsics i concrets. Podríem dir que la sevillana és una pinzellada del bell i ampli art del ball clàssic espanyol i flamenc. A partir d’aquí tens la base per aprendre altres “palos” del flamenc.

 On i quan us trobeu per fer aquestes classes inicials?
Ens trobem en una sala del Centre Cívic Frederica Montseny , els divendres a la tarda i fem 1 hora i mitja setmanal.
Vam començar pel juny, l’agost vam fer vacances, i acabarem pel desembre.

Segur que quan s’acabin aquestes trobades a través de TXT les trobareu a faltar.
Sí, i tant!  Ja ens agradaria continuar-les fent. Però teníem un temps limitat per fer aquesta formació inicial. Sobretot els i  les joves que no en sabien han pogut valorar si volen aprendre’n més de cara al futur.

 M’agradaria molt veure com balleu aquells “palos” de flamenc que m’has dit que esteu aprenent.
Quan acabem està previst ballar sevillanes amb aquest grup dins d’una actuació solidària, que celebrarà els 10 anys del naixement de l'espai per a nens discapacitats. Es farà el 20 de desembre a la tarda, segurament al teatre del col·legi Puig-Agut. Volem donar al nostre públic  el que hem après i practicat a les sessions que ens ha facilitat fer TXT i al mateix temps podrem col·laborar per una bona causa. També ens agradarà escollir les cançons que ballarem, el vestuari, fer la preparació escènica...

Saps per a què m’ha servit TXT?

Digues.
TXT m’ha donat l’oportunitat de tornar-me a trobar amb gent que feia molt temps que no ballàvem juntes i he pogut rememorar temps passats.  TXT també ens ha ajudat a tenir un lloc per trobar-nos i fer aquesta activitat durant aquests mesos. Així hem pogut transmetre els coneixements bàsics d'aquest ball als nen i adults que han vingut, inclosos els nostres fills i familiars. Ens ha fet molta il·lusió! I per tot això, volem donar les gràcies a totes les persones que organitzen i impulsen TXT i a les persones que treballen al Centre Cívic.

 
 
Quan ens trobem ensenyem i aprenem a ballar flamenc, ens intercanviem coneixements i passem moments ben feliços!   
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada