Experiències TXT: En Josep Suriñach i en Gideon

“TempsXTemps ens facilita donar i rebre, però sobretot ens permet consolidar una bona relació i viure moments molt especials"

En Josep Surinyach i en Gideon Kwame són dos usuaris del Programa TempsXTemps (TXT) que ens expliquen els valors i les grans aportacions vitals que reben a través dels intercanvis que es fan mútuament

En Josep es presenta com un ciutadà de Manlleu de tota la vida, mentre que en Gideon explica que tot just fa 2 anys que hi viu.

Aquest noi, de 20 anys, va néixer a Ghana i quan era petit va marxar de casa seva perquè necessitava treballar. Va travessar el continent africà amb camions i autocars i va embarcar-se en una pastera per arribar a Europa. Aquí va viure en un centre de menors tutelats i les situacions per poder sobreviure aquella difícil etapa van ser molt dures i intenses.  Un any abans d'arribar a Manlleu en Gideon vivia a Sabadell i a través d'uns amics ghanesos, que ja hi vivien, s'hi va poder instal·lar.

Al primer minut de l’entrevista m'és fàcil captar la forta amistat i l'enteniment que hi ha entre ells dos. Es van conèixer el mes de setembre del 2013 a TXT i des d'aleshores no hi ha hagut setmana que no s'hagin vist i no hagin intercanviat coneixements i vivències importants.



Com us vàreu conèixer

Josep: Va ser a través de la intermediació que fan les persones que organitzen TXT. Jo penso que és fantàstica. Primer t'expliquen el Programa i et presenten la persona amb la qual pots fer intercanvis. És important que amb l'altra persona t'hi avinguis, hi connectis i que els intercanvis funcionin i siguin pràctics.

Gideon:  Vaig tenir la sort que un dels educadors de carrer em va aconsellar que anés a TXT perquè allà podria trobar el que necessitava i buscava.

Què és el que us interessava rebre i donar?

Gideon: M'agrada viure a Catalunya i la meva il·lusió és quedar-m'hi, per això vull aprendre el català. Necessitava que algú m'ensenyés i m'ajudés a practicar la vostra llengua. Des de TXT em van dir que hi havia una persona que ho podia fer i de seguida me la van presentar.

I tu Josep, què reps a canvi?

Josep: En Gideon, tot i que la seva llegua natal és el twi, parla molt bé l'anglès, la segona llengua de Ghana.  Sovint fem converses amb anglès perquè jo la practiqui i quan ens costa entendre'ns en català, alguna vegada també la fem servir. Però el que realment valoro és que ell m'ajuda a reflexionar sobre el procés vital, sobretot quan m'explica moments impressionats i difícils que ell ha viscut. Em facilita posar-me al lloc de l'altre i sentir i viure la compassió. Per a mi és més important aquesta correspondència personal que l'aprenentatge de llengües.

Gideon: En Josep també m'ensenya matemàtiques.

Matemàtiques? Per què?

Josep: En Gideon estudia un curs d'auxiliar de pastisseria i fleca en un Programa de qualificació professional inicial i les matemàtiques és una de les assignatures. Els deures que li donen els acabem de treballar tots dos junts. Jo abans he de fer un repàs per recuperar aprenentatges passats. Per fer-ho bé, fins i tot hem fet un pla d’estudi.

Déu n'hi do! Reforceu català, anglès, matemàtiques, parleu i reflexioneu sobre les vostres vivències ... Què més feu?

Gideon: A vegades compartim la lectura d'algun llibre.

Què us agrada més d'aquests intercanvis?

Josep:  Sobretot m'impressiona la voluntat i les ganes d'aprendre d'en Gideon. És un alumne excel·lent.  Em va emocionar les bones notes dels exàmens de matemàtiques; un 9. Si no hi ha ganes d'aprendre no s'arriba enlloc. L'aprenentatge l'ajuda a integrar-se amb molta més facilitat.

Veig que a tu Josep t'agrada fer de mestre.

Josep: Per a la gent que ja tenim una edat, val la pena ensenyar el que hem après. A canvi ell em transmet la seva experiència i em fa veure que la vida fora d'aquí és molt complicada i dura. Entre tots dos compartim coneixements i vivències.

Us trobeu molt sovint?

Gideon: Habitualment dos dies a la setmana i compartim aproximadament una hora al dia. Ara que faig pràctiques de pastisser només ens podem trobar un dia.

Teniu un lloc concret per trobar-vos?

Josep: Tant ens podem trobar en un bar, com a la biblioteca o al passeig del Ter. Quan ens vagi bé també visitarem al Museu del Ter.

I de què parleu?

Josep: En aquests entorns ens va bé parlar per ampliar el vocabulari. Per exemple parlem dels arbres que veiem tallats, podats, arrencats; parlem de com és el riu, dels costums i festes de Manlleu i de Ghana, de les nostres famílies...

Què més feu?

Josep: A part d'en Gideon també em trobo amb l'Abdel, que des dels sis anys viu a Manlleu. Ell estudia un cicle formatiu d'electricitat a La Salle i fem reforç en temes elèctrics i de matemàtiques.

Gideon: Uff! Jo no paro. També practico català amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, faig excursions a Bellmunt, a les Set Fonts de Sant Julià...  M'agrada molt participar en actes públics i per això l'any passat vaig fer de rei negre a la Cavalcada de Reis de Manlleu i aquest any faré de patge, formo part d'un grup de gospel, aprenc a tocar guitarra...

Quan estàvem a punt de marxar ells dos parlaven de les Festes Nadalenques. Jo vaig  tornar a percebre la forta amistat que hi ha entre en Josep i en Gideon quan vaig escoltar: “Gideon, què faràs la Nit de Nadal? Vols venir a sopar a casa amb la meva família?”