L’ORENETA TORNA AL NIU QUE VA DEIXAR A MANLLEU
Quan hi arribo, veig tots els carrers ben buits i sense cap mena de soroll. Això sí, tots els altres ocells canten com no els havia sentit mai. Potser celebren alguna cosa que jo no sé... Que estrany!
Faré una mica de màgia: ja que els polítics parlen tant de transparència, que són tan transparents, faré que les parets de les cases es tornin transparents: Màgia, potàgia i .. Zas!
Oh! A dins d’aquell menjador hi ha un gimnàs muntat: la butaca fa de poltre; les cadires fan de paral·leles; el sofà, de llit elàstic; a sobre la taula s'hi fan abdominals i equilibris.
En aquella altra casa hi han muntat una aula, també al menjador. els pares fan de mestres, com en una escola unitària.
Ostres, en aquell terrat hi ha un noi que no para de donar voltes corrent al voltant de la taula.
Que curiós. Dins de totes, totes les cases hi ha cuques de llum.
La gent les tenen a les mans i sembla que els facin pessigolles, amb un dit de cada ma! Alguns es parteixen de riure, altres estan una mica seriosos i fins i tot n'hi ha algun que plora... Ah! també tenen una mena de capses de llum i sembla que toquin el piano amb les dues mans. De tant en tant miren la capsa i continuen. Així durant hores i hores.
Ui, què acabo de veure! Una senyora ha lligat el gos a una corriola i el baixa fins a tocar de peus a la vorera, com qui baixa la galleda al pou. El gos es posa a córrer, carrer amunt carrer avall, fins que queda rendit i la mestressa el torna a pujar amunt.
Finalment arribo al meu niu. Tothom surt al balcó i m’aplaudeixen durant cinc minuts. Fins hi tot els municipals fan una mena de dansa amb els llums i les sirenes al voltant de la rotonda!
Algú de la casa m’ha "xivatat" que tot això passa perquè corre una mena de bestiola anomenat COVID 19, però que no m’espanti, que ens en sortirem!
Em poso a dormir. Demà sortirà el sol per tothom i les parets de les cases deixaran de ser transparents.
Quan hi arribo, veig tots els carrers ben buits i sense cap mena de soroll. Això sí, tots els altres ocells canten com no els havia sentit mai. Potser celebren alguna cosa que jo no sé... Que estrany!
Faré una mica de màgia: ja que els polítics parlen tant de transparència, que són tan transparents, faré que les parets de les cases es tornin transparents: Màgia, potàgia i .. Zas!
Oh! A dins d’aquell menjador hi ha un gimnàs muntat: la butaca fa de poltre; les cadires fan de paral·leles; el sofà, de llit elàstic; a sobre la taula s'hi fan abdominals i equilibris.
En aquella altra casa hi han muntat una aula, també al menjador. els pares fan de mestres, com en una escola unitària.
Ostres, en aquell terrat hi ha un noi que no para de donar voltes corrent al voltant de la taula.
Que curiós. Dins de totes, totes les cases hi ha cuques de llum.
La gent les tenen a les mans i sembla que els facin pessigolles, amb un dit de cada ma! Alguns es parteixen de riure, altres estan una mica seriosos i fins i tot n'hi ha algun que plora... Ah! també tenen una mena de capses de llum i sembla que toquin el piano amb les dues mans. De tant en tant miren la capsa i continuen. Així durant hores i hores.
Ui, què acabo de veure! Una senyora ha lligat el gos a una corriola i el baixa fins a tocar de peus a la vorera, com qui baixa la galleda al pou. El gos es posa a córrer, carrer amunt carrer avall, fins que queda rendit i la mestressa el torna a pujar amunt.
Finalment arribo al meu niu. Tothom surt al balcó i m’aplaudeixen durant cinc minuts. Fins hi tot els municipals fan una mena de dansa amb els llums i les sirenes al voltant de la rotonda!
Algú de la casa m’ha "xivatat" que tot això passa perquè corre una mena de bestiola anomenat COVID 19, però que no m’espanti, que ens en sortirem!
Em poso a dormir. Demà sortirà el sol per tothom i les parets de les cases deixaran de ser transparents.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada